L’oïda era l’òrgan de la instrucció, mentres que l’ull era el de la temptació. Podem tancar els ulls, però no la oïda. La música és una ferramenta per a apendre aspectes bàsics de nosaltres mateixa, de la nostra societat i del què significa ser humà.
En el últims cent anys hem allunyat a la música de la resta de la vida, de la resta de la cultura. Hem fet una torre de marfil, a la qual tenen accés una minoria molt xicoteta d’apassionats, però hem hem trencat la connexió entre de la música amb la vida i l’essència del ser humà. La música té també el poder d’ajudar-nos a entendre al que és l’home.
A cap escola se li ocorreria eliminar dels seus programes la llengua, les matemàtiques o la història, i no obstant soviet ignorem la música.
Per exemple, en una manifestació, un xiquet de set anys portava una pancarta que sostenia amb força i entusiasme on es podia llegir “més matemàtiques i menys música”.
La intel.ligència auditiva, saber escoltar de mode concentrat una peça, té efectes benèfics en la comprensió humana, ajuda a veure les connexions entre el que succeïx.
Què significa tocar en una orquestra de manera intel.ligent? que has de donar el màxim de tu a la col.lectivitat, però al mateix temps has d’escoltar els altres instruments.
La lliçó més difícil per al ser humà és apendre a viure amb pació, llibertat i al mateix temps amb ordre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario