El Hip hop s'ha convertit en un dels estils musicals més escoltats avui dia pels nostres alumnes. Així, tots els joves, siguen d'on siguen escolten molts dels grups i solistes de Hip hop que copen el mercat musical. Des de Eminem, fins Rapsodes... són escoltats dins dels instituts.
Així, amb els alumnes de segon i tercer d'ESO acabem de realitzar el projecte "El rap a l'aula". Aquest projecte consisteix en que els alumnes realitzen una lletra sobre un tema que els preocupi. Alguns alumnes han parlat de racisme, altres de drogues, amor, maltracte... Han grabat la seua cançò i a més han realitzat un videoclip molt sencill.
La finalitat del projecte és que els alumnes puguen expressar-se amb l'estil musical que més els agrada d'una forma motivadora i divertida a l'aula.
Ací teniu el track que heu fet del Classicisme. Enhora bona a tots!!
I de cop i volta els dos xiquets van aparèixer en el carrer. Van passejar buscant algú i al cap d’una estona van trobar a un xiquet de 10 anys amb un violí.
Minnie: -Perdona, saps on podríem trobar a Mozart?
Mozart:-Clar que si, jo sóc Mozart!! Tinc 10 anys i sóc un gran pianista i violinista i ja tinc moltes obres fetes.
Mickey:-Però tu ets molt menut per a tindre ja tantes obres i saber tant. Com ho fas??
Mozart:-Es que tinc un professor molt important, el meu pare! Que també ha sigut un gran compositor, i sempre li faig cas.
Mickey:-Aaaaahh....que bé! I coneixes a un altre gran músic d’aquesta època?
Mozart:-Sí, ara és molt important Haydn, però si busqueu un compositor molt conegut tindreu que viatjar en el temps un poc més endavant i preguntar pel gran Beethoven.
De sobte els dos xiquets havien tornar a viatjar en el temps, tan sols uns pocs anys després i correguent van anar a buscar la casa de Beethoven. Una volta van trobar la casa van tocar a la porta, però com cap persona obria la porta, hi van entrar.
Minnie:-Sents eixa melodia?
Mickey:-Sí, ve d’eixa cambra, anem a veure qui és!
Quan van entrar van veure a Beethoven inclinat sobre el piano i amb el cap sobre ell.
Mickey:-Què hi fa?
Minnie:-Què no saps que Beethoven era sord?
Mickey:-Es de veres!, anem a fer-li senyes per a que ens ajude a passar a la següent època.
Quan Beethoven va acabar de tocar, els dos xiquets van aplaudir i li van contar la seua història per a passar a la seguet època.
Beethoven:-Doncs, què voleu?
Mickey:-Volem saber les característiques de la teua música.
Beethoven:-En aquesta època, la música és energètica, profunda, contrastant i subjectiva. Els músics intenten revelar-se a través de la seuamúsica. Composant sobretot Sonates i Simfonies.
Minnie:-Què bé cada volta sabem més coses de la música de totes les èpoques. Què podem fer per a passar a la següent època?
Beethoven:-Contesteu-me a una pregunta: Quina és aquesta melodia que toque?
Mickie i Minnie:-És el “Clar de Lluna”
Beethoven:-Molt bé, esteu-vos quiets... Allà va, cap al Romanticisme!.
El poder que ejerce la música sobre las imágenes es tan fuerte que ante un mismo fragmento de una película, la música dota a este fragmento de significado pleno. Así pues, a continuación tenemos un ejemplo de esto.
Todos conocemos el principio de la primera película de "Piratas del Caribe", pero y si le cambiamos la música... las imágenes querrán decir lo mismo o influirá mucho la música sobre ellas.
Durante los primeros años de la transición postfranquista y hasta avanzados los años ochenta, surgió un movimiento cultural sin límites y sin precedentes, era un ir y venir de nuevas tendencias. Este movimiento tuvo en la noche madrileña su centro, no sólo por las salidas nocturnas de los jóvenes, sino a causa de un interés inusual en la llamada cultura alternativa, underground o Contracultura de la que surgen varios poetas como Eduardo Haro Ibars. Desde Madrid el movimiento se extendió a otras capitales españolas.
La aparición de sellos independientes de grabación discográfica permitió la creación de una música distinta a la patrocinada por las multinacionales del disco. Las distintas vertientes y estilos de música figuraban entre artistas tales como Radio Futura, Loquillo, Nacha Pop, Los Secretos, Alaska y Mecano, entre otros.
Muchas de las canciones de ese momento se han convertido en auténticos éxitos, himnos para ciertos sectores, grupos de culto, canciones para recordar siempre:
Este movimiento produjo un gran impacto sobre la estética que se vio plasmado no sólo en los estilos musciales, en las letras... sino también se puede ver en el vestuario de moda. Obsrar este magnífico video de
Si queréis saber algo más sobre este movimiento cultural podéis pinchar aquí: La movida madrileña
