Un altre dels nous gèneres que va sorgir en el romanticisme va ser la música programàtica.
La música programàtica és una composició que pretén expressar musicalment una història o una narració, i esta història es comunica a l'oient per mitjà d'un títol o programa que servix d'argument.
Un dels autors més importants de música programàtica va ser Héctor Berlioz. Este compositor va escriure una de les obres més importants del romanticisme: La Simfonia Fantàstica. Esta obra està dividida en quatre moviments:
El primer moviment evoca la llangor i l'ansietat que experimentava abans d'haver-la conegut. A continuació, la seua esperançada passió per ella, la decepció al no ser correspost i, finalment, el consol trobat en la religió. En el segon moviment el compositor “retroba a la seua amada en el ball, enmig del tumult d'una brillant festa”, la qual cosa reaviva la seua inquietud. Esta es dissipa en el tercer, en la que l'heroi disfruta d'una plàcida vesprada d'estiu. Pot sentir-se un dialogue entre els pastors un a la llunyania, amb els seus caramelles. Segons pareix la seua amada torna a angoixar-se, perquè la creu infidel. Reprenent-se el cant del pastor pròxim, en compte de la contestació de l'altre només se senten uns trons al lluny. “Soledad…Silenci”. En el Quart moviment –La marxa. Ja “fosca i terrible”, “brillant i solemne” –El zelós heroi a assassinat a la seua amada i és conduït a cadafal. El record d'ella torna a acudir-li instants abans de rebre el fulminant tall de la guillotina. I en el quint el compositor, en l'altre món, “es troba en un aquelarre, enmig d'un grup horrible d'ombres, bruixes i monstres i altres sers semblants que no s'han reunit per als seus funerals”, i entre ells, que udolen, gemequen o riuen burlanerament, reconeix a la seua amada convertida en una horrorosa harpia entregada a l'embogida dansa de les bruixes.
La música programàtica és una composició que pretén expressar musicalment una història o una narració, i esta història es comunica a l'oient per mitjà d'un títol o programa que servix d'argument.
Un dels autors més importants de música programàtica va ser Héctor Berlioz. Este compositor va escriure una de les obres més importants del romanticisme: La Simfonia Fantàstica. Esta obra està dividida en quatre moviments:
- Sueños. Pasiones
- Una baile. Vals
- Escena campestre
- Marcha al cadalso
- Sueño de una noche de aquelarre
El primer moviment evoca la llangor i l'ansietat que experimentava abans d'haver-la conegut. A continuació, la seua esperançada passió per ella, la decepció al no ser correspost i, finalment, el consol trobat en la religió. En el segon moviment el compositor “retroba a la seua amada en el ball, enmig del tumult d'una brillant festa”, la qual cosa reaviva la seua inquietud. Esta es dissipa en el tercer, en la que l'heroi disfruta d'una plàcida vesprada d'estiu. Pot sentir-se un dialogue entre els pastors un a la llunyania, amb els seus caramelles. Segons pareix la seua amada torna a angoixar-se, perquè la creu infidel. Reprenent-se el cant del pastor pròxim, en compte de la contestació de l'altre només se senten uns trons al lluny. “Soledad…Silenci”. En el Quart moviment –La marxa. Ja “fosca i terrible”, “brillant i solemne” –El zelós heroi a assassinat a la seua amada i és conduït a cadafal. El record d'ella torna a acudir-li instants abans de rebre el fulminant tall de la guillotina. I en el quint el compositor, en l'altre món, “es troba en un aquelarre, enmig d'un grup horrible d'ombres, bruixes i monstres i altres sers semblants que no s'han reunit per als seus funerals”, i entre ells, que udolen, gemequen o riuen burlanerament, reconeix a la seua amada convertida en una horrorosa harpia entregada a l'embogida dansa de les bruixes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario