Un Narrador ens conta la història d'un Soldat que torna a casa de permís mentres seguix la guerra. Està molt lluny del seu llar i es troba molt cansat de caminar. Però en el seu camí s'encreua el Diable qui li proposa un acord: canviar el violí (la seua ànima) que porta el Soldat en la seua bossa, per un llibre màgic que posseïx el do de proporcionar tot allò que se li demana. D'esta manera, el Soldat es deixa entabanar pel Dimoni.
Quan per fi arriba al seu llar, els seus acostats i veïns no li reconeixen, fins a la seua pròpia mare li rebutja. El Soldat es troba asoles i totalment enganyat: els tres dies que pareixia haver passat amb el Diable en realitat tres anys. Decidix llavors tornar amb el Diable per a recuperar el seu violí, però no ho aconseguix ja que este aconseguix fer-li veure que el millor és que use el seu llibre màgic perquè ja no li queda una altra cosa. Així, de la nit al dia es convertix en un ric hisendat.
Passat un temps es dóna compte que tot això és inútil. El Soldat vol recuperar el seu antic violí, però ara és incapaç de tocar el seu instrument. Açò li porta novament a la desesperació i decidix abandonar-ho tot per a reprendre el camí, començar de zero.
Torna a omplir el seu trage de la pols pels camins fins que arriba als seus oïdes la possibilitat de fer alguna cosa amb el seu caminar erràtic: salvar del seu letargia a la filla d'un rei, el qual oferix la mà de la seua filla a qui aconseguisca curar-la. Quan es decidix, el Dimoni torna a encreuar-se en el seu camí. Encara està davall la seua influència i no té res a puga salvar la princesa. En esta ocasió intervindrà el Narrador en l'acció per a ajudar el Soldat a alliberar-se. Haurà de jugar una partida de cartes amb el Diable apostant tot el que va guanyar desmesuradament per a recuperar el seu violí.
Darrere de véncer al Dimoni, aconseguix curar la princesa i quan tot pareix que es va a arreglar, el Soldat s'aventura massa en el camí i de nou cau en la trampa del Dimoni.
Amb este final, pareix que el Diable sempre venç, però en realitat es deixa una porta oberta: és el propi Soldat qui ens està contat la història, és a dir, que és possible véncer definitivament el Dimoni.
Quan per fi arriba al seu llar, els seus acostats i veïns no li reconeixen, fins a la seua pròpia mare li rebutja. El Soldat es troba asoles i totalment enganyat: els tres dies que pareixia haver passat amb el Diable en realitat tres anys. Decidix llavors tornar amb el Diable per a recuperar el seu violí, però no ho aconseguix ja que este aconseguix fer-li veure que el millor és que use el seu llibre màgic perquè ja no li queda una altra cosa. Així, de la nit al dia es convertix en un ric hisendat.
Passat un temps es dóna compte que tot això és inútil. El Soldat vol recuperar el seu antic violí, però ara és incapaç de tocar el seu instrument. Açò li porta novament a la desesperació i decidix abandonar-ho tot per a reprendre el camí, començar de zero.
Torna a omplir el seu trage de la pols pels camins fins que arriba als seus oïdes la possibilitat de fer alguna cosa amb el seu caminar erràtic: salvar del seu letargia a la filla d'un rei, el qual oferix la mà de la seua filla a qui aconseguisca curar-la. Quan es decidix, el Dimoni torna a encreuar-se en el seu camí. Encara està davall la seua influència i no té res a puga salvar la princesa. En esta ocasió intervindrà el Narrador en l'acció per a ajudar el Soldat a alliberar-se. Haurà de jugar una partida de cartes amb el Diable apostant tot el que va guanyar desmesuradament per a recuperar el seu violí.
Darrere de véncer al Dimoni, aconseguix curar la princesa i quan tot pareix que es va a arreglar, el Soldat s'aventura massa en el camí i de nou cau en la trampa del Dimoni.
Amb este final, pareix que el Diable sempre venç, però en realitat es deixa una porta oberta: és el propi Soldat qui ens està contat la història, és a dir, que és possible véncer definitivament el Dimoni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario